Autor:Josep Miquel Bonet Santacreu
En altres entrades ja em parlat d’alguns problemes de la salut que sofrien els habitants de Fet (el goll, els problemes amb els parts, l’alta mortalitat infantil, els problemes amb patologies infeccioses com la verola a començaments de segle XX).
Alguns es van anar solucionant amb el temps gràcies als programes de vacunacions, i a les millores mèdiques amb la introducció d’antibiòtics, que van arribar al nostre país a partir dels anys cinquanta.
Els nostres informadors ens han parlat d’altres patologies, i ressaltarem tres que ens donaran idea de l’estat de la salut al poble: les febres de Malta, les hèrnies inguinals i les feridures, ictus o accidents cerebrovasculars.
Les febres de Malta
Les febres de Malta és una malaltia infecciosa que produeix en les persones una simptomatologia semblant a la grip, amb dolors abdominals i d’esquena, calfreds, sudoració, fatiga, febre, mal de cap, dolors articulars i musculars, etc.
Aquesta pot arribar a ser crònica i durar fins i tot anys. També es coneguda com a Brucel·losi. Es tracta d’una zoonosi (malaltia que passa d’animals a persones); principalment la transmeten les ovelles, cabres i vaques. La forma de transmissió és fonamentalment per ingestió, generalment de llet i derivats làctics no esterilitzats, però també es pot contreure per manipulació i contacte estret amb besties malaltes i per inhalació de partícules procedents d’aquestes (1).
A Fet quasi totes les cases disposaven d’un petit ramat d’ovelles, i alguna també tenia alguna cabra per obtenir llet. És bastant probable que aquests bestiars tinguessin brucel·losi i els pastors, al estar en contacte directe amb els animals, estaven exposats al risc de contreure aquesta malaltia, cosa que segurament no eren coneixedors. En relació a la llet, era costum de bullir-la prèviament, però segurament aquests hàbits higiènics no eren seguits acuradament. Això provocava que aquesta malaltia fos ben coneguda en el país, i ens consta que com a mínim dues persones de casa Tomàs la van passar (els germans Francisco i Andrés Santacreu Bordes). El tractament contra la malaltia implicava, primer diagnosticar-la correctament, cosa difícil en un lloc sense metges, i posteriorment es limitava a repòs i tractaments diversos fins l’arribada dels antibiòtics; cal destacar que aquests no van començar a ser habituals fins als anys cinquanta, per la qual cosa abans solament es podia esperar superar-la amb les defenses pròpies del malalt i els ineficaços medicaments de l’època.
Afortunadament avui en dia, amb el sanejament dels ramats aquesta malaltia quasi podem dir que està eradicada en el nostre país, al tenir uns nivells molt baixos d’incidència.
- La informació sobre aquesta malaltia s’ha trobat a les següents fonts: https://es.wikipedia.org/wiki/Brucelosis (consultat el 24 de febrer de 2022); N.E. Álvarez-Hernández, M. Díaz-Flores, M. Ortiz-Reynoso. Brucelosis, una zoonosis frecuente. Revista de Medicina e Investigación Vol. 3. Núm. 2. Páginas 129-133 (Julio – Diciembre 2015)
NOTA: Per qualsevol comentari, dubte, aclariment o rectificació de l’escrit en aquest bloc, poden posar-se en contacte amb l’administrador en algun dels següents correus:: blogdefetenespanol@gmail.com o blogdefet@gmail.com
El Blog de Fet 
Un pensament sobre “Altres problemes de la salut a Fet. Les febres de Malta”