Autor: Josep Miquel Bonet Santacreu
Resum
Durant diverses entrades anirem explicant la tortuosa història de les comunicacions viàries en la zona de Fet, que van contribuir de forma important per a que aquesta població acabés desapareixent quan ja s’havien construït les primeres pistes forestals.
La situació geogràfica de Fet
Un dels principals condicionants per les comunicacions és la situació geogràfica d’un lloc.
La distància entre Fet i Benavarri en línia recta supera per poc els 13 Km, i amb Àger els 11 Km. Aquestes distàncies podrien semblar petites però l’orografia fa difícil el camí.
Fet està a una altitud aproximada de 751 metres sobre el nivell de mar, i està encaixonat entre obstacles importants que han condicionat el seu aïllament durant molts anys i que l’han dut a la llarga a la seva desaparició com a poble.
Al est del poble hi ha el riu Noguera Ribagorçana; actualment amb la construcció del embassament de Canelles es veu aquesta barrera infranquejable a excepció si s’utilitzen embarcacions, però en el temps en que el poble estava habitat, no hi havia embassament, i en certs períodes es podia travessar el riu a gual, a peu o a cavall d’un animal; aquest pas s’interrompia quan el riu era més cabalós bé per una riada o pel desgel de les neus hivernals; això feia que aquesta ruta no es considerés fiable, i de fet, va ser poc utilitzada mentre no hi va haver ponts que travessessin el riu.
Un segon obstacle el trobem al nord on hi ha el Montsec d’Aragó, també conegut com a Montsec de l’Estall, o en alguns mapes com a Montsec de Mongay. Aquesta serra es pràcticament infranquejable al est i es menys escarpada a l’oest. Aquest fet ha estat aprofitat des de temps immemorials per poder apropar-se a Tolba i Benavarri, però salvant sempre el desnivell de més de 1000 metres d’altitud on estan situats els masos de Chiquet i de Quintillà.
Al oest i al sud tenim el riu Guart (i el seu afluent Queixigar o Cajigar més al nort), rierols poc importants i que no serien difícils de passar a gual, però per arribar-hi calia primer pujar a la serra de Fet amb altures sobre els 850 metres, per desprès baixar fins a la llera del riu a uns 530 metres.
Potser a algunes persones no podran localitzar com a tal als mapes la serra de Fet, però amb aquesta denominació local s’entenia els terrenys que estaven ubicats al oest del poble i que incloïen partides com les de Coma de Mora (Creu Mora en alguns mapes), Morral Tort, Carabasa o Carbasa tal i com denominaven a Fet a aquesta partida, la Creu i l’Espluga.
Al sud queda la serra de Sabinós que separa Fet de Finestres. Per arribar a aquest poble calia passar la collada de Sabinós, ubicada a uns 800 metres, però per continuar cap a altres poblacions properes cal passar de nou el riu Noguera Ribagorçana o el riu Guart.
Un cop superades aquestes primeres dificultats orogràfiques, el camí segueix fins a les poblacions més comercials (Benavarri, Tolba, Ager, Estopanyà) per llocs també muntanyosos i difícils.
Per aquesta raó, per les dificultats orogràfiques, el riu Noguera Ribagorçana, el Montsec d’Aragó i la serra de Fet i el riu Guart, el nostre poble sempre ha tingut un impediment per les comunicacions llocs propers.
En properes entrades farem quatre cèntims de la història de les principals comunicacions de la zona.
NOTA: Per qualsevol comentari, dubte, aclariment o rectificació de l’escrit en aquest bloc, poden posar-se en contacte amb l’administrador en algun dels següents correus: blogdefet@gmail.com o blogdefetenespanol@gmail.com
El Blog de Fet 
3 pensaments sobre “Els camins de Fet (I). Situació geogràfica”