Autor: Josep Miquel Bonet Santacreu
El pont de Corçà es va construir sense habilitar una pista per la qual pogués transitar vehicles. Solament hi havia originalment un camí de ferradura per comunicar amb Corçà.
En una revista d’àmbit comarcal catalana hem localitzat una notícia que fa referència al camí que tenia que anar de Corçà al pont de Corçà o de Monfalcó. Aquest article (1) diu exactament el següent:
“Aquests dies s’han celebrat algunes entrevistes amb els veïns de Fet i de Montfalcó per tal d’arribar a un acord per a la construcció del camí de Corçà fins al pont de Corçà. Els pobles de Fet i Montfalcó, estan totalment incomunicats. Es troben disposats a fer l’esforç que calgui per a la realització d’aquest camí. Corçà per la seva banda, sembla que tampoc hi planyerà en la seva aportació.”
Aquesta notícia es d’abril de 1933, cinc anys després de la construcció del pont.
Malgrat les bones intencions y desitjos dels habitants dels pobles afectats, aquest camí encara tardaria en fer-se.
Passada la guerra civil, i patrocinat per la mina de Corçà, es va fer el camí que comunicaria Corçà amb la mina, i que passaria per davant del pont.
Aquest camí el varen aprofitar durant encara molts anys els veïns de Fet i Monfalcó, per comerciar amb Catalunya. Fins al pont duien càrregues de productes (carbó vegetal, oli, …) amb animals; allí acudia un camió per transportar-lo cap a llocs més ben comunicats. Alguns dels nostres informadors ens han recordat que el camioner era Tonet de Vilamajor, que vivia a Àger. El seu nom era Antonio Gregori.
- Revista Pla i Muntanya Nº 202 de 18 d’abril de 1933
NOTA: Per qualsevol comentari, dubte, aclariment o rectificació de l’escrit en aquest bloc, poden posar-se en contacte amb l’administrador en algun dels següents correus: blogdefet@gmail.com o blogdefetenespanol@gmail.com
El Blog de Fet 
3 pensaments sobre “La construcció del camí de Corçà al pont”